vallderibes
Vall de Ribes

La Vall de Ribes t’ofereix tres rutes de llarga distància totalment diferents. Totes elles ens conduiran a cims emblemàtics, com el Balandrau, el Puigmal o el Taga, que ens proporcionaran una immensa satisfacció. Zones de prat alpí, espessos boscos, refugis de muntanya o indrets tan màgics com la Vall de Núria ens veuran passar. Dos d’aquests recorreguts tenen el seu punt de sortida a Ribes de Freser, i l’altra a Queralbs, poble on podrem accedir amb cremallera des del principal nucli de la vall.

altres suau

TRAIL LLARGA DISTÀNCIA

Volta al Segadell

Distància total: 38 Km

Desnivell positiu: 2600 m

Punt de sortida: Ribes de Freser

Punt de arribada: Ribes de Freser

Alçada mínima: 920 (Ribes de Freser)

Alçada màxima: 2564 (Balandrau)

btn-descarregar

Llegir ressenya

Recorregut molt exigent on pràcticament salvem bona part del desnivell en els primers 12 quilòmetres, fins el cim del Balandrau. A partir d’aquest punt pràcticament anirem sempre carenant i travessant colls, fins coronar els 4 cims de més de 2000m que conquerirem.

El circuit te com a punt culminant el Balandrau, un cim clàssic de l’excursionisme català que alhora és una atalaia sobre la vall de Coma de Vaca i els cims més orientals del Pirineu.

Iniciem el recorregut a l’Oficina de Turisme de la Vall de Ribes, i creuem el poble buscant les runes del Castell de Sant Pere. Pujarem per les escales que ens fan passar pel costat de les runes i travessem la urbanització fins trobar un filat, que passarem i tindrem la precaució de tornar a tancar. Aquí ja iniciem el sender, que en progressiva pujava ens porta fins a Can Nadal, on girarem a l’esquerra per realitzar un curt tram de ciment. Fets aquests aproximadament 100m, a la Collada de Can Nadal veurem un sender que surt a la nostra dreta. L’agafarem, i sense deixar-lo en cap moment, ens portarà a creuar la pista de Ribes a Tregurà. Sols la creuem i en front tenim el sender per on seguirem pujant, ara ja de manera més pronunciada, fins un rètol indicador de sentit. Aquí farem un gir complet a l’esquerra per iniciar un tram de forta baixada entre arbres. Al final d’aquest tram sortirem a una pista d’aprofitament forestal que tot planejant ens durà a creuar el Torrent de Serrabona, per seguir per camí fresat fins al nucli de El Serrat, on entrarem per l’Ermita de la Mare de Déu del Remei i el creuarem en la seva totalitat, per resseguir per camí ample fins el repetidor. Aquí deixem el camí i pugem a la nostra dreta per pastura, fins trobar una altre pista poc més amunt, que seguirem i poc desprès es converteix en sender, que augmentant la pendent conforme guanyem alçada, ens deixarà al Camí dels Collets, ja a 1600m d’alçada.

Sols creuem la pista i seguim pujant, primer per prat i camí ample, i desprès per sender enmig del bosc, fins als Plans de l’Atalaiador, on tocarem per primera vegada en el circuit la cota 2000. Sense pèrdua, i sempre resseguint la carena per prat, passarem a tocar del Cim de l’Atalaiador, una cota sense massa importància però amb unes vistes de la Vall de Ribes espectaculars. Seguim ascendint sempre per prat amb la vista fixada a Roques Blanques, el nostre proper objectiu, i on iniciarem un tram més planer que ens donarà la primera visió del cim del Balandrau. Ja tant sols ens quedarà la piràmide final per conquerir els 2564m.

Desprès de contemplar les fabuloses vistes que ens ofereix el cim, retrocedirem fins al peu de la darrera pujada per començar a baixar per la carena de la Serra de la Canya fins el Coll dels Treguradesos. Aquesta carena és sempre ample i per prat, no ens farà afrontar cap dificultat tècnica, més enllà dels petits tobogans que anirem superant. Així arribarem fins el Cerverís, de 2208m, segon cim i segona alçada de la jornada.

Resseguirem la carena sud del cim per arribar a la Collada de Meianell, on farem un curt tram de pista abans de seguir recorrent les pastures alpines que dominen tot aquest indret per arribar al Pic de Mont-Roig i al Pèl-de-ca, dues cotes de poc més de 1900m que aniran castigant les cames. Un cop a la segona cota, creuem el filat de bestiar per començar a baixar paral·lels a un altre filat, esquivant arbres i matolls, aquest cop sense camí evident. D’aquesta manera arribarem a un camí més ample i fresat que ens anirà baixant més còmodament fins a la Collada Verda.

Aquest coll és el pas natural tradicional d’intercanvi de comerç entre les valls de Camprodon i de Ribes. Nosaltres sols el creuarem, i poc desprès trobarem el naixement del Riu Segadell, que aporta les seves aigües al Freser al nucli de Ribes. Aprofitarem per carregar aigua, ja que no en tornarem a trobar en el que ens queda de trajecte. Seguirem per prat, en pujada continuada, fins arribar a Coll de Pal, on tornarem a carenar, aquest cop tota la Serra Cavallera.

Aquesta carena torna a ser verda i ample, sense complicacions, amb una pujada constant, fins arribar al Puigestela, que amb 2013m és el tercer cim de més de 2000m de la jornada. Sortim del cim i seguim carenant, aquest cop amb algun petit tram una mica més tècnic del que hem trobat fins el moment, però que tampoc ens farà treure la són. En baixada constant ens trobarem a la Portella d’Ogassa, que com amb el cas de la Collada Verda, durant anys ha actuat com a pas natural de les pastures i els pagesos de les dues vessants de la serra. Aixequem la vista i la veiem el darrer objectiu del dia, el Taga, on arribem resseguint un fresat camí sense cap dificultat més enllà de la pendent i el cansament.

Passem a tocar de la creu, un mirador espectacular de bona part de Catalunya, i desprès de les fotos i el descans per agafar forces, encarem el darrer tram de descens. L’inici es suau, per carena planera, però al poc la cosa canvia i la pendent es fa important, exigint-nos un gran treball muscular. En tot moment veiem el poble de Ribes de Freser al fons de la vall, encara lluny, però que es va apropant a la mateixa velocitat que baixem del cim. Deixem el prat enrere per entrar al bosc, sempre amb camí fresat, per arribar als Plans de Conivella, on el descens ens donarà una petita treva. Un cop acaba el filat que fa estona resseguim, girarem a la dreta per resseguir un tram de pista un parell de centenars de metres, per tot seguit agafar un amagat sender que ens sortirà a l’esquerra de la pista i que sempre en baixada en conduirà fins al Collet dels 7 Fortins, una cruïlla de pistes on passarem dos filats per tornar a endinsar-nos al bosc i encarar el darrer tram de dura baixada.

Esquivant arbres i arrels arribarem fins els dipòsits nous, on un curt tram pla ens donarà un respir, per poc desprès girar a la dreta i baixar per sender fins la Font de la Caterineta, on ja entrarem al poble de nou i anirem a buscar el pavelló i el Passeig Àngel Guimerà per retornar tranquil·lament fins el punt de sortida, davant de l’Oficina de Turisme.

Aigua: A Ribes de Freser trobarem tots els serveis necessaris. Font al creuar el nucli del Serrat. A la Collada Verda trobarem el naixement del Riu Segadell i un abeurador, on podrem refrescar-nos i carregar aigua. És recomanable portar pastilles potabilitzadores.

Dos Cims

Distància total: 27 Km

Desnivell positiu: 2100 m

Punt de sortida: Ribes de Freser

Punt de arribada: Ribes de Freser

Alçada mínima: 920 (Ribes de Freser)

Alçada màxima: 2040 (Taga)

btn-descarregar

Llegir ressenya

Circuit ideal per realitzar un entrenament llarg amb desnivell. Trobarem zones tècniques, altres de forta pujada, alguns trams força corribles i coronarem dos dels cims més emblemàtics de la zona, Taga i Sant Amand.

A l’hivern o èpoques fredes anirem amb compte ja que podem trobar zones glaçades. Tindrem la precaució de portar mínim un paravent, encara que el realitzem a l’estiu. A l’hivern controlarem la previsió meteorològica, podem trobar força neu als cims els dies posteriors a fortes nevades.

Iniciarem la ruta a l’Oficina de Turisme de Ribes de Freser, on trobem lloc per aparcar. Creuarem el poble pel Passeig Àngel Guimerà i a l’alçada del pavelló esportiu girarem a l’esquerra al Passeig de la Caterineta. A l’alçada de la Font de la Caterineta trobarem el corriol que, ja de bon començament en forta pujada, ens va fent agafar alçada. Sense treva arribarem fins el Collet dels Fortins, un creuament de pistes on travessarem dos filats. Desprès del segon deixarem la pista i a l’esquerra seguirem pujant fort, ara per prat.

Sempre anirem per sender ben fressat, i només trepitjarem la pista en curts trams d’enllaç. En constant pujada arribarem als prats de Conivella, on deixem per uns moments el bosc enrere i podrem gaudir, ja amb la pendent suavitzada, d’unes esplèndides vistes del Taga a una banda, de la Serra de Montgrony a l’altre, i darrera nostre el Pirineu més altiu.

Acabat el tram de prat ens tornarem a amagar entre arbres, en un tram corrible amb alguna pujada curta i progressiva, que ens durà fins la cota més alta del circuit, just a les vessants del Taga. Aquí davallarem en un ziga-zaga fins al Coll de la Pera, on sempre tindrem a la vista el repetidor que domina l’indret. Passarem just al costat de les instal·lacions i, primer per prat i després per corriol, baixarem fins el nucli de Bruguera, un barri agregat a Ribes de Freser que s’ha conservat intacte amb el pas del temps i que ens trasllada a la vida rural d’anys enrere.

Creuem el nucli pel centre, en un tram cimentat, fins el barri del Serrat Roig. Darrera l’últim mas ja comença la trialera, curta però força dreta, que ens portarà fins el Coll de la Portella. En aquest punt trobarem un sector on poder descansar i agafar forces pel que ens queda. Per camí còmode anirem avançant, primer ample per desprès convertir-se en un corriol enmig d’una espessa fageda, fins arribar a Saltor pel coll del mateix nom, no sense abans haver de remuntar algun tram força dret.

Deixarem l’ermita i el mas de Saltor sempre a la nostra dreta mentre resseguim les roderes de 4×4. Quant pràcticament l’haguem voltat sencer girarem a l’esquerra per pista. Aquesta pista durarà poc i ràpidament es convertirà en un corriol, marcat com a GR, que ens portarà còmodament al Collet del Vent, sota la cinglera de Sant Amand. Travessem el coll i seguim pel GR fins poc abans d’arribar a Santa Maria de Vidabona. Farem un brusc gir a l’esquerra i sempre resseguint la cinglera enmig d’una espessa fageda, arribarem a les runes de Cal Pegot i poc desprès al Coll de la Tuta.

En aquest punt iniciem de nou la forta pujada, que sempre entre arbres i superant unes balconades que ens regalen unes vistes privilegiades del baix ripollès per una banda i la Serra Cavallera per l’altre, ens pujarà sense treva fins el Cim de Sant Amand, a 1851m. Aquest cim i la seva creu bé valen una parada, on divisem mitja Catalunya i les seves serres; Montseny, Milany, Montserrat, Sant Llorenç, fins el Pedraforca.

Reiniciem la marxa creuant el petit prat que hi ha al costat del cim, per dirigir-nos a Coll de Jou, no sense superar abans algun tram tècnic de sender i passar pel Pla de la Pena. Arribarem al coll per prat, en forta baixada, i sols creuarem la pista cimentada per començar a pujar, pel recte, fins la creu del Taga, que ens vigilarà durant tota la pujada. Aquest tram es potser el més dur del circuit, amb pendents que arriben al 40% i on ens ajudarem segurament clavant les mans a terra.

Un cop al cim gaudirem de l’espectacle; tot el Pirineu Oriental davant dels nostres ulls, amb el Puigmal com a clar dominador.

Desprès de recuperar forces i gaudir del paisatge, tant sols ens queda iniciar el ràpid i directe descens fins a Ribes de Freser. Tot el primer tram es per prat, amb forta pendent, fins el Plans de Conivella, indret per on hem passat unes hores abans. Un cop als prats desfarem tot el camí inicial, sempre en baixada, fins tornar al Passeig de la Caterineta i d’aquí travessar el poble fins arribar a l’Oficina de turisme de nou, punt de partida del circuit.

Aigua: A Ribes de Freser trobem tots els serveis. Al pas per Bruguera trobarem diverses fonts. A Coll de Jou, desviant-nos una mica de la ruta i sota el Refugi Sant Jordi, trobarem una font.

Puigmal

Distància total: 27 Km

Desnivell positiu: 1850 m

Punt de sortida: Queralbs

Punt de arribada: Queralbs

Alçada mínima: 1150 (Queralbs)

Alçada màxima: 2910 (Puigmal)

btn-descarregar

Llegir ressenya

Recorregut molt exigent on pràcticament salvem tot el desnivell en els primers 12 quilòmetres. Evitarem l’hivern, gran part del circuit el trobarem innivat. A l’estiu no ens haurem de preocupar massa per l’aigua, ja que en trobarem gairebé durant tot el recorregut.

El circuit té com a punt culminant el Puigmal, un cim bressol de l’excursionisme català que alhora és una atalaia de 360º sobre el Ripollès i la Cerdanya. A més passarem per un punt emblemàtic com és el Santuari de la Mare de Déu de Núria.

Iniciem el recorregut a la Plaça del Raig, el centre de Queralbs, pujant les escales que surten del costat de la font i seguint les indicacions dels rètols del Camí Vell de Núria. La pujada ja comença dintre del nucli, pels carrers asfaltats, i de cop és convertirà en un corriol, que entre arbres, ens portarà a creuar la pista de Fontalba. Sols la creuem, seguim uns metres pel ciment, i retrobem de nou el sender.

Amb alguna petita treva, el sender ens anirà fent guanyar desnivell de manera progressiva. Primer trobarem una bifurcació del sender, on tot i que els dos camins ens deixaran al mateix lloc, seguirem el de la dreta, flanquejant una petita tartera inicial. Poc desprès el sender ens farà creuar el Riu de Núria pel Pont del Cremal, i seguirem pujant pel camí fresat flanquejant les Roques de Totlomon, passant pel costat del salt d’aigua conegut com a Cua de Cavall i planejant fins a tornar a creuar el riu per una passarel·la de fusta, en el mateix punt que el cremallera ens passarà per sobre.

Aquí tornem a pujar de valent, ja sense massa treva, fins a arribar al Coll de la Creu d’en Riba, on tindrem una panoràmica de luxe sobre el santuari i el Llac de Núria, creat artificialment per controlar les aigües del riu.

Deixem el santuari enrere i remuntem la suau pujada de la pista verda de debutants, fins al seu final, on trobarem una palanca de ciment que ens ajudarà a creuar el torrent, per seguir pujant a la dreta fins trobar un rètol indicatiu que ens servirà de guia. Enfront se’ns presenta la Coma de l’Embut, per on passa el camí fresat que resseguirem, remuntant feixes, fins creuar el torrent del mateix nom i, als prats posteriors, se’ns obri la visió del Puigmal.

Amb al cim de vigia, seguim pujant per l’ample prat fins a veure el nivòmetre a la nostra dreta, i el sender que agafa un fort pendent a l’esquerra. Aquest darrer tram s’enfila de valent per superar els darrers 350m+ fins a arribar als 2910m del punt culminant del Pirineu Oriental.

Descansarem, menjarem i farem les fotos de rigor, i iniciarem el descens per la vessant francesa, sempre per sender alpí ben fresat. Igual que la pujada, el primer tram es força dret, baixant fent un ziga-zaga pel pedriscall, fins que trobem les Clotes del Puigmal, una explanada verda que convida a estirar-se. Aquí acaba la part més dreta del descens, i comencem a carenar per sender primer i per camí ample desprès, fins el Tossal del Pas dels Lladres, que identificarem per la figura del remuntador de l’antiga estació d’esquí alpí, i on arribarem desprès d’una curta i pronunciada pujada. Al darrere ja visualitzarem el Pas dels Lladres o Coll de Queralbs, un ampli coll fronterer entre els dos països, i on baixarem pel pedriscall amb precaució.

Arribats al coll girarem a l’esquerra, flanquejant per prat, fins trobar ben aviat el sender fressat que per la carena de la Vaquerissa, que en baixada constant i sempre al costat del filat de bestiar, ens portarà fins a un prat on deixarem el sender i anirem a l’esquerra per seguir paral·lels al filat. Sense deixar-lo, arribarem al Pla dels Ventolanesos, un prat on trobarem un pas per creuar el filat. En aquest punt trobarem les marques de GR, que sense deixar-les, ens portaran a creuar per una palanca el Torrent de la Font de l’Home Mort. Aquí ens podrem refrescar i carregar d’aigua per realitzar el darrer sector del circuit.

Un cop creuem la palanca sobre el torrent, girem a la dreta travessant uns aiguabarreig de fang i seguirem el GR que ens porta a un corriol que baixa a la dreta nostra. Aquest sender anirà travessant petits torrents i alguns prats fins passar pel costat de la Font dels Plaus i el mas del mateix nom. Passarem per l’esquerra del mas i seguirem el GR en tot moment, alternant algun petit tram de pista amb el sender, fins que a l’alçada del Torrent dels Plaus, on ja sortirem a la pista que ens poc més d’un quilòmetre ens portarà de nou a Queralbs, on arribarem per darrera de l’Església de Sant Jaume i pels carrers estrets del pintoresc nucli que ens retornaran a la Plaça del Raig, punt de sortida.

Aigua: a Queralbs trobarem aigua i un bar que ens ofereix serveis. Font de Sant Gil a Núria. Font al Torrent de  l’Home Mort. Font dels Plaus. Menys el darrer tram de pujada al Puigmal, i la baixada fins la Font de l’Home Mort, la resta del recorregut anem paral·lels al Riu de Núria o algun torrent, podent-nos refrescar tot sovint.