El recorregut
PRULLANS – CENTRE DE TRAIL (CIRCUIT Nº 5)
Aquesta és una ruta sense complicacions i variada que ens portarà a conèixer dos petits nuclis de població d’alta muntanya, Talltendre i Ordén. Serà molt fàcil seguir-la perquè pertany al Centre de Trail, impulsat per l’Ajuntament de Prullans i l’empresa d’activitats Discover Pyrenees, el qual ha marcat intensament tot el recorregut. En aquest cas seguirem la ruta nº 5 i pràcticament no serà necessari l’us del GPS.
Tindrem en compte que la ruta transcorre principalment per la solana i que durant dies calorosos haurem de tenir en compte les temperatures. A l’hivern tindrem en compte la cota de neu. Trobarem diverses tanques de bestiar que tindrem precaució de deixar tancades un cop haguem passat.
La ruta comença i acaba al pàrquing gratuït que hi ha a l’entrada del poble. Sortirem del pàrquing en direcció al centre continuant per la carretera per la que hem arribat. Passarem per davant l’entrada de l’Hotel Muntanya, seguirem pujant i agafarem el Camí d’Ardòvol fins el km 1 de la ruta, on agafarem el camí que gira amunt a la dreta i que està clarament indicat amb els cartells del Centre de Trail. Anirem bona estona per pista ample i en clar i prolongat ascens per la Serra de Sant Quintí, on creuarem un bosquet i continuarem amunt fins arribar a una granja que deixarem a l’esquerra per agafar la pista ample a la dreta. Aquesta pista ondulada ens regalarà boniques vistes tant de camps de conreu com de la serra del Cadí (que pràcticament no haurem perdut de vista en tota l’estona). Haurem passat pel punt més elevat de la ruta i ja en baixada ens conduirà, primer a Talltendre i desprès a Ordèn, petites poblacions de muntanya on val la pena passar poc a poc i imaginar com pot ser viure-hi. Continuarem en clar descens seguint el sender del Torrent de Prat de Codines i desprès per un entretingut corriol que s’obrirà en arribar al pla on hi ha la granja de Casa d’Anes i l’Ermita de Sant Mamet. Passarem amb precaució i respecte si hi ha bestiar. A partir d’aquí tornem a transitar per pista i sender obert que sense cap complicació ens conduirà de nou a Prullans on baixarem de forma evident fins el pàrquing inicial.
Durant la ruta creuarem diferents torrents amb aigua que podrà servir per refrescar-nos, però per beure caldrà haver-se provist de suficient.
UN PASSEIG PEL SEU TERME
El terme de Prullans s’espandeix a la Baixa Cerdanya, a la dreta del riu Segre, i des de Bellver de Cerdanya a Martinet. Aquest darrer poble de la subcomarca del Baridà, que actualment inclou els municipis de Lles de Cerdanya i Montella-Martinet, era el límit fronterer entre el comtat de la Cerdanya i les terres dels vescomtes de Castellbó, en l’época medieval. El seu terme s’estén amb una extensió de 21,10 Km2 i entre 950 m i 2230 m. d’alçada sobre el nivell del mar, pel declivi de les muntanyes de la Serra de Santa Anna, del Serrat de Sant Quintí i del Serrat dels Coronals.
El fet d’estendres tant a la plana com a la solana, el converteix en un territori molt accidentat per la banda de la muntanya, que millora així que s’acosta a la ribera i li permet integrar ecosistemes molt diversos, localitzats als diferents estatges de vegetació, que van des dels camps de conreu i els prats dels regants fins als boscos, on estan representats el roure martinenc, l’alzina carrasca i el pi negre, aquest últim en la Serra de Santa Anna.
El seu enlairament i la seva ubicació, a l’altra banda de la vall del Segre, li permet gaudir d’una gran panoràmica sobre la serra del Cadí, per la qual cosa hom l’ha anomenat el mirador de la Cerdanya.
Dos rius marquen el terme municipal de Prullans: el riu de la Llosa al límit occidental i el Segre al límit meridional, els quals s’uneixen poc després a Martinet.
A més del riu de Coborriu altres torrenteres drenen el territori, com el torrent del Prat de Vià, que abasteix d’aigua la font Subirana ; el torrent d’Anas, que s’ajunta amb el torrent de Feló ; el torrent del Casot ; el torrent de Narvils, i el torrent de la Borda. Tots ells davallen des de la muntanya i conjuntament amb una xarxa de rec ben planejada reguen un bona part dels camps i prats del territori.
Prullans es troba sobre el marge dret del riu Segre, a la solana, a la zona càlida, amb unes vessants força moderades i ben orientades al migdia, i protegit del vent del Port pel Tossal. Aquesta orientació fa que el seu clima sigui força sec, fred i assolellat, i gaudeixi d’unes temperatures baixes però amb una gran radiació solar.
Prullans mostra clarament dues grans prioritats per a poder maximitzar i aprofitar millor els seus propis recursos, tot creant ocupacions estables i econòmicament viables. Aquestes prioritats es concentren en les dues més grans potencialitats del poble: l’especialització agrària i el turisme.
Les estratègies de dinamització i desenvolupament del sector agrari comporten el manteniment de sistemes de producció no deficients en aspectes importants com la selecció genètica, l’alimentació o la sanitat animal.
Pel que fa al turisme, s’aplica l’ús racional i controlat daquests recursos amb la restauració de les cases del poble, la construcció de segones residencies i l’oferta hotelera amb l’hotel Muntanya, l’aparthotel ca l’Auren, la fonda Martí i el càmping Cerdanya.
LES MASIES
El municipi, a més del poble de Prullans i el veïnat de Satanut, integra un segon nucli anomenat Ardòvol i un seguit de masos isolats com són les cases de la Serra (Cal Junc, Cal Bisbe i cal Patrana), ca l’Oren, Sant Quintí i la Bastida.
Ardòvol a 1.260 m d’altitud, es a rampeu de la Serra de Santa Anna i també apareix esmentat a l’acta de consagració de la catedral dUrgell. El formen els masos de cal Manyac, ca l’Orèn, cal Forro, cal Curcullada, cal Rigot, cal Gepetó i cal Guillemet.
En direcció a Coborriu es troba Ambret, i en una desviació el Tarter, masia reedificada cap a finals dels anys seixanta.
A prop de la carretera de la Seu s’alça Narvils, i a l’altra banda, tocant al Segre, el Molí de la Clota.
Altres cases derruïdes o que han desaparegut són: cal Japet Teuler, les masies de Travessaroles, cal Fuet i cal Cabanot.
TESTIMONI DE CULTURES PREHISTÒRIQUES
A Prullans, a la Cerdanya, les petjades de la història ens permet conèixer que ha estat un lloc habitat des dels temps primitius, d’altra banda tampoc és d’estranyar que els homes prehistòrics busquessin llocs solells i arrecerats per viure.
Entre les restes que ens han proporcionat informació s’ha d’esmentar els dolmens d’Orèn, la cova d’Anes, la Balma de la vessant esquerra del Torrent d’Ataló, i el jaciment del bronze final, al ben mig del poble. Són els primers vestigis coneguts de civilització a Prullans.
A Orèn hi ha les restes de dos dolmens, que amb els seus aixovars ens permeten parlar de cultura megalítica, del segon mil·lenni aC., en el si de la civilització neolítica, és a dir, que es pot parlar d’una societat agrícola-pastoril, que va deixant el nomadisme per assentar-se en llocs on les condicions de vida són favorables. El dolmen més ben conservat és de cambra simple i fou un sepulcre col·lectiu. El megalitisme ens porta de ple a l’antropologia i a la religió, a la necessitat de retre culte als morts, en definitiva, a la percepció humana de la pròpia petitesa davant la mort.
El jaciment de bronze final, sobre el qual feu l’ampliació de l’hotel Muntanya, era, segons diu el professor Jordi Rovira, un poblat similar al de Sant Feliu de Lló per la seva situació a mig aire, en un lloc privilegiat on avui hi ha el nucli del poble de Prullans. Cal ressaltar, doncs, que al costat del poblament cavernícola es troba ja un petit nucli de cabanes o vivendes, de gent que opta per un hàbitat a l’aire lliure.
